La planta Ophiopogon, o lliri de la vall, és membre de la família de les Liliaceae. L’hàbitat de la flor és el territori del sud-est asiàtic.
Descripció d'ofiopogon
Ophiopogon és una petita herba de fulla perenne amb un sistema radicular engrossit. Té arrels fibroses. Les fulles creixen directament des de l’arrel. Són lineals, prims i agrupats. La planta té una massa foliar densa. Floreix en forma de llarga inflorescència en forma de pinzell d’espiguetes. Les flors creixen en tiges força baixes. Cada espigueta té 3-8 flors. Fruita de color blau intens inusual.
Al jardí, l’ofiopogó s’utilitza per créixer com a planta de vorera. La flor no pot suportar les baixes temperatures, de manera que a l’hivern només es cultiva en hivernacles, hivernacles o conservatoris.
Oficiopi atenció domiciliària
Ubicació i il·luminació
L’ofiopogó no té pretensions d’il·luminació i pot créixer a la llum del sol o a l’ombra. Pot créixer lluny de la finestra del fons de l’habitació.
Temperatura
A la primavera i l’estiu, l’ofiopogó hauria de créixer en una habitació amb una temperatura de l’aire de 20-25 graus, a l’hivern, de 5 a 10 graus.
Humitat de l'aire
La planta respon bé a la polvorització amb aigua estancada a temperatura ambient, especialment en hivern sec.
Reg
El sòl no ha d’estar massa humit, però tampoc no s’ha de permetre l’estancament de l’aigua a l’olla. A l’estiu, l’aigua és abundant, a l’hivern, el reg es redueix a gairebé el mínim. El substrat no s’ha d’assecar completament.
El sòl
Per al substrat, és adequada una barreja de gespa i terra de fulles, així com sorra en proporcions iguals. El sòl ha de ser permeable a l’aigua i a l’aire.
Apòsit i fertilitzants
A la primavera i a l’estiu, l’alimentació es realitza 1-2 vegades al mes amb fertilitzants orgànics minerals. Durant el període inactiu a l’hivern i la tardor, la fertilització s’atura.
Transferència
Cal plantar una planta jove cada primavera, un adult, no més d’una vegada cada 3-4 anys.
Reproducció d’ofiopogó
L’ofiopogó es reprodueix dividint un arbust adult en parts que tenen diversos processos i el seu propi sistema arrel. La reproducció es fa millor a la primavera. Els arbustos es divideixen en parts i seuen en testos separats. El sòl ha de ser fèrtil i ric en minerals i oligoelements.
A més, la planta es pot cultivar a partir de llavors. Per fer-ho, es sembren a la primavera en un recipient preparat prèviament amb sòl fluix i es creen condicions d’hivernacle: alta temperatura de l’aire i bona il·luminació.
Malalties i plagues
L’ofiopogó es refereix a una planta sense pretensions, per tant, pràcticament no s’observa la seva derrota per plagues o malalties. Però en condicions naturals, aquesta planta es pot escollir mitjançant cargols o llimacs i el sistema radicular es pot veure afectat per la podridura.
Tipus i varietats d’ofiopogon amb fotos i noms
Ophiopogon jaburan
És una planta perenne herbàcia rizoma amb una alçada d’uns 80 cm.Les fulles es recullen en forma de roseta densa, estreta, llisa, d’uns 80 cm de llargada i aproximadament 1 cm d’amplada. La inflorescència es troba sobre un peduncle de no més de 80 cm d’alçada. Les flors es recullen en un raïm d’uns 15 cm. de longitud. Flors petites d’un delicat color porpra o blanc, d’estructura similar a un lliri de vall. El fruit també té un aspecte atractiu: rodó, blau intens amb un to violeta. Aquesta espècie està representada per moltes subespècies, que es diferencien entre elles pel color de les fulles (la presència de franges blanques estretes o una vora groga).
Ofiopogon japonès (Ophiopogon japonicus)
És una planta perenne rizoma, representativa de les plantes herbàcies. Les fulles són estretes, llises, dures al tacte. El peduncle no és més llarg que les fulles. La inflorescència no supera els 8 cm de longitud, recull flors de tons rosats o morats. Al final de la floració, una baia blava rodona, propera al negre, madura a la planta.
Ophiopogon planiscapus
Planta rizoma, perenne arbustiva. Les fulles són profundes, de color fosc, properes al negre, més aviat amples, d’uns 35 cm de longitud. Floreix en forma de pinzells. Les flors són grans, amb forma de campanes de tons blancs o roses. Aquesta espècie es caracteritza per augmentar la formació de fruites del bosc negre-blau. La forma de les baies és més propera a l’esfèrica.
