El rave és una de les verdures principals que ens agrada menjar després d’un llarg hivern. El nostre cos rep les primeres vitamines i microelements d’aquest cultiu d’arrels. Les propietats positives d’aquest vegetal són:
- Alt contingut de vitamina B, tan necessària per al sistema nerviós.
- Vitamina del grup PP, necessària per al bon funcionament del cor i del sistema cardiovascular.
- Vitamina C: augmenta les propietats protectores de la nostra immunitat, que protegeix el nostre cos contra els refredats i altres malalties infeccioses.
- Calci, que enforteix el sistema esquelètic del cos.
- Ferro, necessari per augmentar el nivell d’hemoglobina a la sang.
El rave pràcticament no conté calories perjudicials per al cos, de manera que les persones que porten un estil de vida saludable poden incloure-les amb seguretat a la seva dieta diària.
El rave ajuda a normalitzar el metabolisme de l’organisme i també elimina el colesterol del cos i impedeix la seva formació posterior. L’arrel vegetal també millora la digestió. Les fulles de rave són riques en vitamines i es poden utilitzar per preparar diversos plats. El suc de rave acabat d’esprémer es pot utilitzar amb èxit per tractar la tos.
Varietats de rave
Hi ha moltes varietats de rave, cadascuna de les quals té les seves propietats i característiques. Hi ha varietats de maduració primerenca, mitjana i tardana. Si les tres espècies es planten al jardí alhora, el rave estarà a la taula des de principis de primavera fins a finals d’estiu.
Varietats de rave de maduració primerenca:
- Vermell primerenc: sabor delicat, polpa blanca com la neu, fruita vermella fosca a la part superior, de gran rendiment, creix bé tant a l’hivernacle com al jardí.
- El corindó és un fruit vermell i rodó.
- Esmorzar francès: els primers fruits apareixen 3 setmanes després de la sembra; la polpa és sucosa, blanca, no té un gust cremant.
- Divuit dies és la varietat més popular entre els jardiners. Els primers fruits maduren el dia 18. La polpa és tendra i sucosa, no és amarga ni picant.
- Rodes: carn porosa, pell vermella brillant.
- Rubí: forma arrodonida plana de la fruita, alt rendiment, sabor excel·lent, color vermell brillant.
Les varietats primerenques mitjanes inclouen:
- Slavia: es caracteritza per un sabor picant.
- Vera MC: alt rendiment de la varietat, els fruits no estan coberts d’esquerdes
- Sachs: el sabor de la fruita és agut i lleugerament àcid, el color és vermell brillant.
- Helios és una hortalissa gran i de color groc amb un sabor delicat i sucós.
- La viola és un fruit de pell morada.
- El rave de síndria és un fruit de pell blanca i carn rosada.
Les varietats tardanes inclouen:
- Rumposh: carn blanca mitjana-afilada, pell blanca, forma allargada.
- Rave de Würzburg: forma rodona de la fruita, color carmesí brillant amb un to vermell, alt rendiment de la varietat.
- Gegant vermell: la fruita vermella pot arribar a una massa d’uns 120 g. Una de les poques varietats de rave que es poden emmagatzemar fins a l’hivern.
Daikon ocupa un lloc especial entre les varietats de rave. Molts, sense saber-ho, creuen que aquesta verdura pertany al rave.
Plantant raves a la primavera
Els raves a l’aire lliure es poden plantar tan bon punt es fongui la neu.És important comprar llavors només en grans botigues provades, que se sotmeten a una estricta selecció de material de plantació. Les llavors començaran a germinar només quan la temperatura de l’aire sigui superior a +18 graus. En cas contrari, simplement quedaran a terra i esperaran l’aparició de les condicions adequades. El millor és plantar raves a un hivernacle.
Hi ha diversos consells provats per jardiners experimentats, l’observança dels quals garantirà un alt rendiment de raves:
- El lloc d’aterratge hauria d’estar ben il·luminat pel sol durant tot el dia.
- El sòl per plantar ha de ser nutritiu, lleuger i fluix.
- Les temperatures de creixement massa altes i les llargues hores de llum del dia provocaran fletxes als raves. Els trets també es produeixen sovint per nivells d’humitat insuficients.
- Es nota que les llavors més grans germinen més ràpidament en comparació amb les petites, de manera que cal classificar-les abans de plantar-les.
- Per accelerar la germinació de les llavors, es poden remullar amb aigua abans de plantar-les. Tan bon punt apareixen els primers brots, es poden plantar al sòl.
- Per a la correcta formació i desenvolupament dels fruits, cal observar la distància entre les arrels en plantar. Hi ha d’haver 5-6 cm entre les fruites i uns 15 cm entre les files.
- Des de dalt, les llavors no s’han de cobrir amb una capa de terra massa gruixuda. N’hi ha prou amb 0,5-1 cm. Màxim 2 cm.
- Les llavors germinades donaran els primers brots en pocs dies.
Un cop han sorgit les llavors, és important assegurar-se que els raves es regin i es regin bé. El sòl s’ha d’afluixar constantment i s’ha de destruir les males herbes a temps. Les primeres varietats permeten obtenir els primers fruits a la taula en un temps mínim.
Si el rave té un gust amarg, això pot indicar un període massa llarg de creixement. O va créixer lentament a causa de la cura insuficient o bé el fetus ja envellia. A més, la polpa del rave pot ser massa fibrosa i dura. El motiu d’això és que les temperatures del sòl i de l’aire ambient són massa elevades, així com un reg excessiu. Sovint, el cultiu d'arrels en si està mal format, mentre que la part superior verda creix activament. Això suggereix que el rave necessita temperatures de l’aire més baixes. Quan fa calor, comença a formar llavors en lloc d’un cultiu d’arrels.
Cura del rave
El rave es considera un cultiu vegetal sense pretensions per cuidar. No serà difícil cultivar-lo fins i tot per a un jardiner novell. Hi ha diverses regles bàsiques a seguir per obtenir una rica collita de rave:
- Observació d’un reg moderat, especialment en dies calorosos d’estiu, quan s’observa temps sec i no hi ha pluja. Sense una humitat suficient, el rave s’assecarà i tindrà un gust amarg. La fruita resultant perdrà el seu sabor declarat.
- Quan el rave estigui gairebé madur, s’ha de reduir lleugerament el reg, en cas contrari els fruits s’esquerdaran per un excés d’humitat.
- El rave, com qualsevol altre cultiu vegetal, necessita una fertilització regular. Els fertilitzants de potassa són adequats per al rave. Es porta immediatament després que apareguin els primers brots al llit del jardí. El fertilitzant es dilueix en concentració segons les instruccions adjuntes. La freqüència i la quantitat d’apòsits s’indiquen a la preparació.
Malalties i plagues
El rave és susceptible tant a plagues d’insectes com a malalties bacterianes i fúngiques. Si les fulles de la planta s’han tornat grogues, letàrgiques o hi han aparegut taques, el cultiu d’arrels s’ha de tractar amb mitjans especials contra les plagues i les malalties.
Si no sou partidari de l’ús de productes químics, podeu recórrer a remeis populars. L’ús de cendres serà eficaç contra les plagues. Es rega acuradament amb un jardí de raves.
Emmagatzematge de rave
Emmagatzemar un cultiu d’arrels madures no és gens difícil. Abans de collir del jardí, cal humitejar el sòl per endavant perquè els fruits siguin més fàcils d’extreure i el rave en si mateix estigui saturat d’humitat i es faci encara més sucós.
Abans de col·locar el rave per emmagatzemar-lo a llarg termini al soterrani o al rebost, s’ha de tallar la part superior.També s’ha d’eliminar la punta. Per ampliar la vida útil del rave, la fruita es pot embolicar en una bossa de plàstic i col·locar-la en un lloc fresc i fosc.
